dimarts, 15 d’abril del 2014

De Maó a Grenwich

L’Escola d’Adults de Maó a la Universitat de Greenwich

La setmana del 10 al 14 de març, hem visitat la Universitat de Greenwich com a representants de l’Escola d’Adults de Maó, dins el marc del programa europeu Grundtvig. Concretament, hem participat —juntament amb d’altres professors del Regne Unit, França, Holanda, Bulgària, Lituània, Letònia, Romania i Turquia— en un seminari anomenat “Promoting Employability through Specific Literacies” (“Promovent l’ocupació a través de literacitats específiques”), organitzat per l'eminent Dr. Gordon Ade-Ojo.

La trobada ha estat possible gràcies al Programa d’Aprenentatge Permanent de la Unió Europea i el Centre de Recerca sobre Literacitat i Desenvolupament de la Facultat d’Educació d’aquesta prestigiosa universitat. Allà, hem tingut ocasió d’exposar la nostra realitat i de conèixer noves estratègies dirigides a satisfer plenament les expectatives dels alumnes. No debades, l’ocupació i la literacitat, ara per ara, són dos temes prioritaris a Europa, el foment de les quals es duu terme principalment des dels centres d’educació de persones adultes.

En aquest sentit, la idea més contundent que n’hem extret és l’extensió del significat de la paraula literacy, més enllà d’alfabetització, lectoescriptura o competència. Ras i curt, parlar de literacitat vol dir adquirir el coneixement que, a tots, ens manca, dins un món canviant i globalitzat. Des d’aquesta perspectiva, qualsevol persona adulta necessita seguir formant-se contínuament.

Una altra idea crucial és la de l’ocupació: la necessitat de connectar l’aprenentatge d’adults amb el mercat laboral, concebent les escoles com a centres integrats, on s’aplega el conjunt de l’oferta formativa, on es qualifiquen els futurs treballadors i on les empreses van a cercar els seus recursos humans. Es tracta d’impartir una formació adequada a les demandes de la societat, a fi que la recerca de feina resulti molt més fàcil. Així doncs, per promoure l’ocupació a partir de literacitats específiques, les institucions més avançades s’esforcen a revalorar el bagatge experiencial de cada estudiant —el que sap fer— i a concretar el seu objectiu —el que vol fer—, dissenyant-li un itinerari curricular personalitzat que casi amb les demandes del sector en què pretén inserir-se. El Regne Unit i Holanda són pioners a implantar aquesta mena processos, amb altes cotes d’èxit transformacional dins els contextos on s’apliquen. Per contra, el fracàs escolar, l’abandonament i l’atur són, doncs, directament proporcionals a la manca d’orientació, acompanyament i guiatge.

Una tercera idea és l’actitud proactiva per part de les escoles, sobretot nòrdiques, a l’hora d’innovar. El canvi es fa de baix a dalt i no de dalt a baix: parteix de la seva iniciativa, es materialitza en projectes-pilot, es diversifiquen les fonts de finançament i s’estableixen vincles amb socis exteriors per garantir la mobilitat dels estudiants/treballadors, nous mercats i horitzons. S’aposta pels exemples d’èxit, sumant esforços i coordinant els agents implicats, especialment el teixit empresarial.

En resum, aquesta inspiradora experiència ha representat una validació de la nostra feina, un eixamplament de la nostra visió i missió educativa i, alhora, una motivació per seguir en aquesta via d’internacionalització del centre, que pugui contribuir a millorar la nostra comunitat.

Elena Calafat Polo, cap d’estudis adjunt
Jaume Gomila Saura, cap del departament de Comunicació

CEPA Joan Mir i Mir

dijous, 2 de maig del 2013

TROBADA A CIUTADELLA



Dies: 17 18 i 19 de maig
Lloc: CEPA Ciutadella
        
Gorf 1: Anàlisi de l’informe Gestib

Gorf 2: Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local Incidència en el convenis

Gorf 3: Nou Decret de Llengues, incidència al PLC

Assemblea

Ordre del dia

1. Presentació de la junta directiva per a la seva ratificació (5min)
2. Lectura i aprovació de les actes anteriors (5 min)
3. Seguiments dels acords presos a la darrera assemblea (10 min)
4. Informació diversa (10 min)
5. Aprovació , si escau de les propostes dels gorfs (3x20 min)
6. Aprovació del calendari de reunions 2013-2014 (10 min)
7. Torn obert de paraules (5 min)
Total 105 min

dimecres, 13 de febrer del 2013

Trobada a s'Arenal



Dia 22 de febrer

Cronograma
            10:00    Benvinguda
            10:30    GORF 
            12:00    Assemblea
            14:00    Assemblea extraordinària
            14:30    Dinar i cloenda

GORF:

GORF_1:
Unificació de les demandes que cada centre va fer el curs passat per a la millora de la gestió del GESTIB
GORF_2: 
            Unificació de les  quotes de material aprovades a l’assemblea de 24 de febrer de 2012
GORF_3:
            Tractament de baixes  o permisos per incapacitat laboral.
Anàlisi  del primer quadrimestre (GRAELLA):
Matrícula (variacions vers curs passat)
Nombre de titulats
Quota professorat
Baixes professorat 
Canvis en  l’oferta educativa

dissabte, 2 de febrer del 2013

Carta al Conseller



A l’assemblea extraordinària de l’ADAIB,  celebrada dia 18 de gener de 2013, analitzarem  la  LOMCE,   l’ Esborrany  del Decret Tractament Integrat de Llengües, l’Esborrany d’avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat i  l’esborrany de l’avantprojecte  de llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears i férem les següents consideracions:

a)      En relació a l’esborrany de decret pel qual es regula el tractament  Integrat de Llengües als centres docents ni universitaris de les Illes Balears:
-          No es fa cap referència a l’educació  de persones adultes.
-      Consideram que és un atac al procés de normalització lingüística i que hi ha una reducció considerable de l’ús de la llengua Catalana dins l’educació no universitària  en benefici de la Llengua Castellana i la Llengua Anglesa.
-          El decret no està justificat per que no hi ha cap estudi  on es demostri que l’alumnat que rep l’ensenyament bàsicament  en Català dins l’etapa obligatòria tengui un nivell més baix en Llengua castellana que la resta d’alumnat de l’Estat Espanyol.
-          No preveu el tema del professorat, sobre tot el professorat d’anglès.
-       El nivell del nostre alumant en Llengua Anglesa és molt baix i no tenen prou nivell,  a dia d’avui, per rebre classes d’altres matèries en Llengua Anglesa i pot perjudicar molt la qualitat  de l’ensenyament de les matèries que s’hi imparteixin.
-        El decret de llengües considera que tant el Català com el Castellà han d’ésser les llengües vehiculars del centre. El Projecte Lingüístic de Centre s’haurà de refer i fer tots el comunicats oficials en les dues llengües.

b)     Esborrany de l’avantprojecte  de llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears...
-    Hauria de prohibir, i no prohibeix,  la simbologia de tipus denigrant, racista o feixista reconeguda internacionalment. 
-       Crida l’atenció que al llarg del decret, que afecta a la totalitat de bens  immobles i mobles d’aquesta comunitat, només s’esmenten específicament  els destinats al món educatiu, la  qual cosa ens dur a pensar que és  una resposta institucional a passades campanyes com la del llaç.
-          A l’exposició de motius esmenta el dret a expressar  i difondre lliurament els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció, tots ells òbviament reconeguts per la Constitució. Però, l’articulat,  en lloc de regular com fer-ho efectiu, és un recull de prohibicions que dificulta la llibertat d’expressió.
-          No millora  la nostra tasca educativa i no va en el camí d’acabar amb el vertader problema del fracàs escolar. A més a més, el text incentiva  l’autocensura.

c)      LOMCE
-    En la exposició de motius, tracta els alumnes més com a futurs treballadors, emprenedors.. que  no com a futures persones.
-    En relació al currículum la llengua Catalana  no es tractada com una àrea troncal i  en  ésser  llengua cooficial amb el Castellà hauria de rebre el mateix tracte.
-    Inclou l’especialització dels centres  i aposta per dotar -los de més autonomia, també. Aquesta qüestió, ha estat reincident a les lleis, però ha arribat poc als centres. S’hauria de regular la manera, si s’escau amb la participació del director, d’apartar els professors incompetents de la funció docent, aquest aspecte podria resultar important per a la reducció del fracàs escolar.
-    Concertació de centres. La LOMCE facilita la concertació de centres i, a més, també, la dels centres que separen l’alumnat per raó de sexe. La LOMCE no considera discriminació la separació per raó de sexe .  Què en diu la Constitució d’això? Aquest és un capítol  on aquesta llei recula i torna enrere en un aspecte que  pensàvem  que estava més que assumit, això serà una passa per consolidar la discriminació per sexes.
La llei pareix  que sols contempla concertar  centres per l’educació obligatòria quan a la  nostra Comunitat  hi ha centres  o acadèmies privades que tenen concerts per cursos  de batxillerat, de formació professional o d’ESPA.
-          En quant a la prova al final de l’etapa educativa, els alumnes d’ESPA  tendran moltes dificultats per superar la mateixa prova d’ESO, que, en tot cas, hauria d’ésser una prova específica per l’alumnat que ha cursat ESPA.  Per la tipologia del nostre alumnat i l’estructura dels estudis d’ESPA, fer una revàlida no té cap sentit. Consideram que aquesta prova final dinamita els estudis de persones adultes.
-          Una altra qüestió que es planteja és si a 4t d’ESO fan dues vies, una per accedir a batxillerat i una altra per accedir a FP,  quina via  es farà a ESPA? Quina serà la titulació?

d)     Esborrany d’avantprojecte de llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat
-       Aquest esborrany  no aporta gaire novetats, no parla de l’educació d’adults, va encaminat sols a l’ensenyament obligatori . No hi ha cap referència als  CEPA, ni escoles oficials  d’idiomes.
-          Es contradiu perquè a l’article 1 afirma que la llei té per objecte principal:”reforçar i garantir els valors democràtics de llibertat de consciència, conviccions ideològiques, polítiques, religioses, morals o de qualsevol tipus dins el respecte absolut a la igualtat i tolerància als drets fonamentals i principis democràtics establerts a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears”. En canvi a l’article 151 s’insisteix que són faltes molt greus, aplicables al personal docent i no docent   “la violació de la imparcialitat, objectivitat i neutralitat en l’exercici de les seves funcions realitzant actuacions que expressin posicions personals, familiars,corporatives, polítiques, clientelars o qualsevol altre que [...] pugui vulnerar aquest principi
-          En tot l’esborrany no hi ha cap al·lusió a la llibertat de càtedra. En una entrevista  al redactor de la llei, en Gabriel Timoner Sampol, quan l’entrevistador li retreu aquest aspecte , ell afirma: “Quizás haya que cambiar el redactado e incluir sin menoscabar la libertad de cátedra”.
-          També l’article 1 apartat c afirma que l’objecte principal de la llei és : definir el règim sancionador del personal docent i no docent dels centres educatius no universitaris”, l’esmentat règim sancionador ja figura a la Llei de la Funció Pública (3/2007 de 27 de març,BOIB 49), per la qual cosa tot aquest articulat és redundant.
-          En qualsevol cas, aquest règim sancionador no és adequat per als CEPA on la convivència és  molt diferent a un IES.
Per les consideracions exposades, ADAIB:
1. Expressa el seu malestar perquè, una vegada més, la legislació educatiu no contempla les especificitats dels ensenyaments d’adults
2. Manifesta el seu rebuig a l’esborrany pel qual es regula el tractament  Integrat de Llengües presentat i, en tot cas, demanam que no s’apliqui als centres d’ensenyament d’adults.
3. Demana la retirada dels decret de símbols ja que és injustificat, innecessari, tendenciós i fins i tot contradictori
3. Insta a les autoritats a la redacció una llei general de l’educació fruit d’un gran pacte social a través del diàleg i no la imposició d’una llei,  la LOMCE,  que no aporta solucions als problemes actuals de l’educació ni al fracàs escolar
4. Demana un decret  que reguli la convivència als Centres, però que tengui en compte els principis constitucionals de llibertat d’expressió i llibertat de càtedra i que no aboqui els docents cap a l’autocensura. En qualsevol cas, considera innecessari l’apartat sobre el règim sancionador dels docents, regulat en la llei de la funció pública