dimarts, 15 d’abril del 2014

De Maó a Grenwich

L’Escola d’Adults de Maó a la Universitat de Greenwich

La setmana del 10 al 14 de març, hem visitat la Universitat de Greenwich com a representants de l’Escola d’Adults de Maó, dins el marc del programa europeu Grundtvig. Concretament, hem participat —juntament amb d’altres professors del Regne Unit, França, Holanda, Bulgària, Lituània, Letònia, Romania i Turquia— en un seminari anomenat “Promoting Employability through Specific Literacies” (“Promovent l’ocupació a través de literacitats específiques”), organitzat per l'eminent Dr. Gordon Ade-Ojo.

La trobada ha estat possible gràcies al Programa d’Aprenentatge Permanent de la Unió Europea i el Centre de Recerca sobre Literacitat i Desenvolupament de la Facultat d’Educació d’aquesta prestigiosa universitat. Allà, hem tingut ocasió d’exposar la nostra realitat i de conèixer noves estratègies dirigides a satisfer plenament les expectatives dels alumnes. No debades, l’ocupació i la literacitat, ara per ara, són dos temes prioritaris a Europa, el foment de les quals es duu terme principalment des dels centres d’educació de persones adultes.

En aquest sentit, la idea més contundent que n’hem extret és l’extensió del significat de la paraula literacy, més enllà d’alfabetització, lectoescriptura o competència. Ras i curt, parlar de literacitat vol dir adquirir el coneixement que, a tots, ens manca, dins un món canviant i globalitzat. Des d’aquesta perspectiva, qualsevol persona adulta necessita seguir formant-se contínuament.

Una altra idea crucial és la de l’ocupació: la necessitat de connectar l’aprenentatge d’adults amb el mercat laboral, concebent les escoles com a centres integrats, on s’aplega el conjunt de l’oferta formativa, on es qualifiquen els futurs treballadors i on les empreses van a cercar els seus recursos humans. Es tracta d’impartir una formació adequada a les demandes de la societat, a fi que la recerca de feina resulti molt més fàcil. Així doncs, per promoure l’ocupació a partir de literacitats específiques, les institucions més avançades s’esforcen a revalorar el bagatge experiencial de cada estudiant —el que sap fer— i a concretar el seu objectiu —el que vol fer—, dissenyant-li un itinerari curricular personalitzat que casi amb les demandes del sector en què pretén inserir-se. El Regne Unit i Holanda són pioners a implantar aquesta mena processos, amb altes cotes d’èxit transformacional dins els contextos on s’apliquen. Per contra, el fracàs escolar, l’abandonament i l’atur són, doncs, directament proporcionals a la manca d’orientació, acompanyament i guiatge.

Una tercera idea és l’actitud proactiva per part de les escoles, sobretot nòrdiques, a l’hora d’innovar. El canvi es fa de baix a dalt i no de dalt a baix: parteix de la seva iniciativa, es materialitza en projectes-pilot, es diversifiquen les fonts de finançament i s’estableixen vincles amb socis exteriors per garantir la mobilitat dels estudiants/treballadors, nous mercats i horitzons. S’aposta pels exemples d’èxit, sumant esforços i coordinant els agents implicats, especialment el teixit empresarial.

En resum, aquesta inspiradora experiència ha representat una validació de la nostra feina, un eixamplament de la nostra visió i missió educativa i, alhora, una motivació per seguir en aquesta via d’internacionalització del centre, que pugui contribuir a millorar la nostra comunitat.

Elena Calafat Polo, cap d’estudis adjunt
Jaume Gomila Saura, cap del departament de Comunicació

CEPA Joan Mir i Mir